| Arquitectes | VOGAR (Erik Herrera) + BAAS (Jordi Badia) |
| Client | Colonya Caixa Pollença |
| Superficie | 3.000 m² |
| Lloc | Pollença |
| Any | 2020 – en curs |
| Categoria | Administratiu / Cultural / Patrimoni |
| Premis | 1r premi Concurs ideas |
Can Morató, patrimoni cultural de Pollença i part de la memòria col·lectiva del lloc, es troba en un estat de “runa estructural”.
Aquest valor històric de l’edifici, reconegut en la seva catalogació patrimonial, i la seva voluntat de conservació per part del promotor, obliga a consolidar l’estructura i façanes de tot el conjunt per a evitar la seva desaparició, independentment de la superfície necessària que defineixi el programa. Aquest és un punt de partida pràctic i conceptual que inevitablement condiciona la proposta.
CARÀCTER
Una vegada consolidat constructiva i estructuralment el conjunt, ocupar parcialment la seva superfície porta inevitablement a una reflexió sobre el caràcter que ha de tenir l’espai buit sobrant. De les moltes opcions possibles, optem per integrar aquests buits en el conjunt com a espais entre espais. Sembla lògic aprofitar la seva consolidació perquè, sense incrementar els recursos destinats, aquests espais formin part de l’edifici i ajudin a definir Can Morató com un edifici entorn d’un pati. Aquests espais intermedis permetran a més les possibles ampliacions que sorgeixin en un futur. Col·locats entre diferents parts del programa, aquests espais permetran l’ampliació escalonada dels diferents usos i la implementació de nous i mentre no s’ocupin quedaran integrats en l’edifici oferint major riquesa i complexitat a la resta d’espais.
UN EDIFICI AMB MEMÒRIA
La propuesta no quiere devolver el edificio a un momento puntual de un tiempo pasado ni pretende tampoco implantar una pieza actual que pueda leerse como consecuencia lineal en el tiempo. Por el contrario, quiere reconocer los momentos por los que ha pasado el edificio en el tiempo y utilizar todas estas capas para construir una arquitectura que respete los valores que en algún momento ha tenido, generando así, un edificio con memoria, que inevitablemente es selectiva.
OCUPACIÓ AMB ELS
NOUS USOS
Els espais buits de Can Morató L’arquitectura gira al voltant de l’ús que fa dels diferents buits que l’envolten: la plaça que es genera a l’entrada i que reconeix el caràcter representatiu de l’edifici, el jardí frondós que el separa del torrent, la potenciació del buit central que és el pati al voltant del qual es formalitza l’edifici, els porxos intermedis, que connecten el pati i els buits perimetrals i transporten els espais exteriors a l’interior de les naus i el jardí clos a la nau que tanca el pati a l’oest que fon vegetació i arquitectura en una sola cosa.
EL EDIFICIO COMO ATLAS
Una superposició de capes d’estats passats i presents, que es barregen, s’interrompen i es complementen. Capes de fragments de memòria, imatges passades i desitjos futurs. Tot es connecta amb omissions i salts, i pren una forma inevitablement inacabada per ser sempre incompleta, com un ser viu que al créixer anirà canviant el seu aspecte en el temps. Els buits que inclou l’edifici permeten ser interpretats, omplerts i manipulats, al contrari del que passa amb el que està massa materialitzat i definit.
Per a que un edifici torni a recobrar la vida, i evitar així convertir-se en un objecte inert, ha de permetre una evolució constant, i així seguir acumulant capes i més capes de vida.
UNA FÁBRICA DE ALFOMBRAS
Can Morató va ser una fàbrica de catifes. És important que parteix d’aquesta memòria històrica lligada a la indústria tèxtil ja els dibuixos geomètrics particulars d’aquests elements tan domèstics pervisqui en el lloc, construint l’ànima de l’edifici. Les catifes fabricades en l’antiga fàbrica de Can Morató, cobriran alguns paviments i parets, relligant el nou ús amb l’original i recordant el motiu pel qual es va construir l’edifici i la gent que el va ocupar durant dècades.
Una de les catifes que hem trobat a la casa de la família Morató, i dibuixos originals, ens ha fascinat per la finor i qualitat del seu dibuix, que proposem reproduir en alguns dels paviments de formigó de l’edifici.
Els nous paviments de formigó es gravaran generant un relleu, que després s’emplenarà amb un formigó d’un to diferent per a generar una interpretació del motiu original d’un dels dissenys històrics de Ca *Morató, polit en continuïtat conjuntament.
